Benvinguts ornitòlogues/legs!
Ja sabia jo que això d’un congrés d’ornitòlegs amb aquests abstracts de xerrades seria una mica hardcore per a mi…però m’agraden els reptes i hi vaig anar i vaig sobreviure! #COTPC2018 a fuuuull!
El Congrés va començar un dia festiu i va estar genial perquè així no em vaig demanar el dia lliure a la feina 😉
Estic totalment en contra que una activitat de divulgació es faci en “horari d’oficina”
L’event estava planificat de tal manera que podies asseure’t a la sala on feien les xerrades tot el dia o bé, podies intercalar-les amb algun taller . Com podeu veure en el programa es solapaven en el temps i s’havia d’escollir. C’est la vie!
Les xerrades que vaig escoltar varen ser força acadèmiques i vaig tenir la sensació de què encara hi ha moooolta feina a fer en el coneixement més bàsic de la biologia de moltes sp. Les que em van agradar més eren les que parlaven de gestió: treballs de custòdia de territori, control de mosquits relacionats amb malalties i gestió de fauna salvatge i urbana.
Gestionar un bosc després d’un incendi no sembla que sigui cosa senzilla. Pere Pons al #COTPC18 comenta que és positiu deixar els troncs tallats i agrupats ja que evitan l’erosió del sòl i afavoreixen la dispersió de llavors pq les aus les utilitzen com amagatall 🏠 pic.twitter.com/DHIsMGOG8U
— Me voy a ver patos (@Mevoyaverpatos) 13 de octubre de 2018
#COTPC2018 Aus marines a full!Si treballar amb pagesos i caçadors és complicat,treballar amb pescadors fent divulgació (José Manuel Arcos @SEO_BirdLife) i estudiar les captures accidentals amb pesca de palangre (Verónica Cortés) deu ser bruuutal @submon , m heu vingut al cap 😜 pic.twitter.com/MPvxkjmEe9
— Me voy a ver patos (@Mevoyaverpatos) 14 de octubre de 2018
Em va sorprendre que molts dels estudis s’havien fet amb molts voluntaris i en alguns casos gràcies a la ciència ciutadana que està en aquests moments en hype. Uns dels ponents va fer el càlcul d’hores que havien fet els voluntaris del seu projecte i ell mateix ja va confirmar que allò no s´hauria pogut pagar.
Us deixo la meva reflexió: es pot deixar el futur de la ciència en aquest país a la bona voluntat de la gent? S’hauria de reivindicar l’orgull i la professionalització del sector.
A part de les xerrades, vaig anar a dos tallers: el primer de“Gestió de dades” amb el Gabriel Gargallo i el segon de “Disseny d’estudis científics” amb el Javi Quesada.
El primer ens va ensenyar com funcionava el software Noubio de l’ICO. Si us heu quedat igual, segurament sou dels meus i tampoc esteu al dia de la web de l´ICO 😉 Aquest programari dissenyat en Access està genial per la gent que necessita endreçar les seves observacions. Es poden automatitzar molts càlculs i treure dades d’una manera senzilla i ràpida però la pega que li veig és que l’Access és de pagament 😦
El segon va ser un one-shot d´aquella estadística de la uni de la UAB que tant em va costar donar-li una utilitat pràctica 🙂 Més d’un dels participants del taller encara deu estar somiant amb la “xuleta” que ens va presentar …un misteri que quedarà entre nosaltres!
Un gran HIP HIP HURRA pels talleristes! Em vau encantar!
Apart de les sales de les xerrades i dels tallers, hi havia un espai en un dels passadissos de la primera planta del Museu on estaven els pòsters de comunicacions.
Aquests estaven de banda a banda del passadís col.locats en uns prismes triangulars, de manera que si volies veure’ls havies d’anar donant voltes. Es van viure moments divertits quan els propis propietaris dels pòsters anaven girant els prismes per deixar-los encarats en la millor posició.
Xafardejant la zona em vaig trobar amb una altra potablava: la Maria Carmona Cru. Presentava el seu pòster Utilització de recursos antròpics per part del gavià argentat (Larus michahellis) en la ciutat de Barcelona: mida poblacional, estructura d’edats i dinàmica estacional . Resulta que l’estudi ha començat a recollir dades molt interessants i espero veure com es desenvolupa ja que no sembla que la població d´aquest animal vagi a baixar en breu a Barcelona.
També vaig conèixer al Guillem Izquierdo Arànega que presentava Use of DNA barcoding in integrative taxonomy:should the Iberian Green Woodpecker be considered as an independent species? Vaig literalment flipar amb ell per lo jovenet que era i pel treball que defensava.
Brutal la sensació d’enveja sana de veure les coses tan guapes que fa la gent.
Vaig tenir un moment divertit per què vaig conèixer en persona al Jaume Ramot -que només ens coneixiem pel “feisbú”- i el Josep M. Bas. Brutal la d´anys que estan fent el projecte sobre el duc al Baix Empordà!
La idea de fer les comunicacions orals dels pòsters de forma simultània i massa a prop físicament unes de les altres no em va acabar de fer el pes, però és per criticar algo del congrés, que encara creureu que em patrocinen el blog XD
No vaig ni veure ni llegir ni la meitat dels pòsters. I és que em perd xerrar amb la gent! Tot i així us deixo uns quants més (per veure més el detall a la pàg 22 d’aquí)
Em va sobtar que les conclusions que s´estan veient en l´estudi de l´abocador del Garraf era que no es veia necessaria la intervenció de l’espai per afavorir l’avifauna. Com es diu a casa meva “millor no tocar res per no liar-la! “
L’ambient doncs va ser molt agradable i us ho dic desde el meu punt de vista que anava “sola” i em vaig trobar molt còmode.
I per acabar la meva visió del Congrès comentar que em va sorprendre gratament que hi hagués una bona participació de dones presentant xerrades i pòsters. Espero que segueixin així perquè ja s´ha vist que a nivell acadèmic hi ha molta presència però després… flop! desapareixen a nivell laboral! No ve a “cuento” del congrès però us deixo un vídeo pour reflechir et digérer avec moderation sobre el tema.
ATENCIÓ SPOILER: d’aquí un parell d´anys aprox. el Congrés es farà en Ses Illes!! yeepeee
1 Comment